18.12.2017 : 23:15 : +0100

La Torre Balldovina, a prop del riu Besòs i envoltada de camps de conreu, al voltant de l’any 1910. Al davant, la masia de can Jané.

Torre de defensa

Alguns autors no dubten a remuntar els seus orígens a l'època romana, per la seva situació propera al riu i a la Via Augusta, però cap troballa no ens permet identificar-la més enllà dels segles X i XI.

A raó de les freqüents incursions sarraïnes, les poblacions situades prop de la línia costanera construeixen torres massisses de pedra per a la vigilància i la defensa del seu territori. La Torre Balldovina pertany a una d'aquestes fortificacions medievals.

La Torre, tal com ha arribat fins a nosaltres, ha sofert algunes modificacions que no han afectat, però, la seva estructura característica. És una construcció sòlida de planta circular i perfil cònic, de 19 m d'alçada i 7,5 m de diàmetre. Els seus murs són amples i fets amb maçoneria (pedra amb morter de calç). L'interior estava partit en quatre pisos, l'últim rematat en volta. La primitiva construcció tenia poques obertures, les actuals pertanyen a èpoques posteriors.

La primera gran transformació de la Torre Balldovina es produeix entre els segles XIII i XIV. Garantida la seguretat del país, la vall del riu Besòs viu un important desenvolupament de l'agricultura i un increment de la seva població. Aquest canvi provoca l’ampliació de la primera construcció de caràcter militar en una altra de caràcter rural amb noves construccions i dependències agropecuàries.

Al segle XV, durant la guerra civil catalana (1462-1472) que va enfrontar el rei Joan II amb la Generalitat, prop de la Torre Balldovina va tenir lloc una batalla important. Segons la crònica, el 26 de novembre de 1471 el príncep Ferran, fill de Joan II, tenia presoners a la torre trenta cavallers. Per alliberar-los, la Generalitat hi va enviar 150 cavallers amb 4.000 homes de peu, els quals van ser derrotats severament, preludi de la capitulació definitiva que, un any després, va posar fi a la guerra.