“Els orígens de l’associacionisme feminista a Santa Coloma de Gramenet”
Mòdul expositiu temporal
Del 10 de març al 30 d'abril 2026
El 14 de març de 1975, un grup de dones de Singuerlín va fundar l’Asociación de Amas de Casa de Singuerlín, que el 1978 es convertiria en l’Asociación de Mujeres de Singuerlín. L’entitat va néixer com a espai feminista per compartir i reivindicar millores en àmbits com l’educació, les infraestructures, la igualtat legal i salarial, l’accés al treball, l’alfabetització i els drets sexuals i reproductius.
Des dels inicis, l’associació va tenir un paper actiu en la lluita per un nou rol de la dona a la societat, participant en reivindicacions locals com la construcció del mercat i la creació d’escoles bressol, i organitzant mobilitzacions, debats i xerrades per defensar drets com el divorci, l’avortament i l’anticoncepció, així com per exigir la fi de la legislació franquista discriminatòria.
El 1976 va començar a publicar el butlletí MUJER en Sta. Coloma, que va donar veu a dones fins aleshores silenciades en el context del final de la dictadura.
Aquesta exposició s’inscriu dins la mostra “Memòria en Xarxa. Els primers passos cap a la democràcia (1976-1978)”, dedicada als inicis de la Transició democràtica, i es podrà visitar fins al 30 d’abril.
Activitats
10 de març a les 18.30 h
Inauguració i conferència “Els primers passos del feminisme després de la llarga dictadura”, a càrrec de Sara D. Costas, investigadora predoctoral a la Universitat de Barcelona. La seva recerca se centra en els Grups d'Autoconsciència Feminista (GAF) durant el tardofranquisme i la Transició.
A partir d’una retrospectiva crítica que parteix de les I Jornades Catalanes de la Dona el 1976, es resseguirà el camí cap als seus orígens en la clandestinitat. El focus se situarà en els primers espais de trobada i autoconsciència feminista, on la politització de la vida quotidiana va començar a esquerdar els principis del règim. L’objectiu és reivindicar aquests espais de reunió com escoles de democràcia i, a les seves protagonistes, com a veritables agents de canvi, recuperant la seva memòria per situar-les, definitivament, com a subjectes actius de la nostra història.