Estiueig de proximitat, 1850-1950
Exposició temporal
De l’1 d’abril al 26 de juny de 2022
L’exposició “Estiueig de proximitat, 1850-1950” vol ajudar a mirar i repensar d’una altra manera el paisatge dels entorns actuals de la ciutat de Barcelona. Malgrat els canvis derivats de la gran densificació urbana es pot rastrejar la petjada d’una vella pràctica social relacionada amb la salut: l’estiueig aristocràtic, burgès i menestral, de mar i de muntanya, en un radi no superior a 50 km de la capital de Catalunya.
Les torres, els jardins, les fonts, els balnearis, els casinos i els antics hotels en són testimonis. En algunes poblacions, el vell estiueig (especialment a la costa) s’ha reconvertit en turisme de masses; en d’altres, els hereus dels antics estiuejants han reconvertit les velles torres en les seves primeres residències cercant destins més allunyats on passar l’estiu.
En altres casos les torres han estat destinades a altres usos o han estat substituïdes per blocs de pisos. A voltes els vells i privatius jardins (fragments de naturalesa domesticada) han esdevingut oasis verds de domini i gaudi públic dins el brogit urbà.
L’exposició, organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, el Museu d’Arenys de Mar i el Museu Municipal de Nàutica del Masnou, s’estructura en set àmbits temàtics on afloren de manera diàfana les diverses realitats i problemàtiques derivades de l’estiueig. Un vuitè àmbit es dedica a l’especificitat de l’estiueig de Santa Coloma de Gramenet.