Un estudi liderat per la UAB als jaciments de Puig Castellar i d'Ullastret apunta que el ritual dels caps enclavats no responia a una mateixa expressió simbòlica entre les comunitats iberes del nord-est de la península Ibèrica, sinó que variava segons l’assentament. En alguns casos sembla que es van utilitzar principalment individus forans com a símbols de poder i d’intimidació, mentre en altres poblats es podria haver prioritzat la veneració d’individus vinculats la comunitat local. La recerca, que ha integrat dades bioarqueològiques i isotòpiques, revela per primer cop evidència directa dels patrons de mobilitat humana a l’edat del ferro al nord-est peninsular.
La recerca ha analitzat els patrons de mobilitat de les comunitats humanes de l’edat de ferro de l’últim mil·lenni abans de la nostra era. S'ha basat en l'estudi set cranis enclavats d’homes de dos jaciments d’aquest període: l’antiga ciutat d’Ullastret (al municipi del mateix nom, a Girona) i el poblat de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelona).
L’estudi, publicat a Journal of Archaeological Science: Reports, l’han coordinat investigadors del Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d’Ecologia de la UAB i ha comptat amb la participació d’investigadors del Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC), del Museu Torre Balldovina i de les universitats de Lleida, de Bordeus (França) i de Tübingen (Alemanya).
Més informació: El ritual iber dels caps enclavats, més complex del que es pensava - Universitat Autònoma de Barcelona - UAB Barcelona