Història del Museu Torre Balldovina
Amb les primeres troballes fetes per Mn. Joan Palà i Ferran de Sagarra l'any 1902 de fragments de terrissa als vessants del turó del Pollo, les quals donaren lloc al descobriment del poblat ibèric del Puig Castellar, s'inicia la història del nostre museu.
Orígens
Els materials arqueològics trobats en les posteriors excavacions al Puig Castellar es van anar dipositant al Centre Excursionista Puigcastellar, on compartien espai amb els materials de ciències naturals recollits en multitud de sortides fetes per membres de la Secció d'Estudis del CEP, fins a l'any 1973 quan l'Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet arriba a un acord amb el Centre Excursionista per inaugurar, l'any 1974, el Museu Puig Castellar en els baixos d'un edifici del carrer de Mn. Camil Rossell.
El fons dipositat en aquest local estava format per tres grans col·leccions: arqueologia, ciències naturals i una biblioteca de més de 5.000 publicacions especialitzades en aquests temes.
Creació
L'aportació de noves donacions i l'interès que el museu va despertar entre la població de Santa Coloma, va mostrar ràpidament la necessitat de crear un nou museu que disposés d'un espai i d’unes instal·lacions més adients per a la conservació dels materials i l'exposició al públic.
L’any 1982 l’Ajuntament i membres del Museu Puig Castellar arriben a un acord per fer un nou museu, el Museu Torre Balldovina. Amb aquest objectiu s'emprenen les obres per restaurar i rehabilitar, segons el projecte de Jordi Ambrós, La Torre Balldovina, un dels edificis més representatius de Santa Coloma, que ha sofert diverses transformacions al llarg del temps: torre de defensa al segle XI, edifici de caràcter agrícola al segle XIV convertit en un gran casal al segle XVIII, residència d’estiueig de la família de l’escriptor Josep Maria de Sagarra i, finalment, el maig de 1986 seu del Museu Municipal i l’Arxiu Històric de la Ciutat.
Des d’aleshores, el Museu ha mantingut una presència regular a la ciutat a través de la seva exposició de referència i d’una programació d’exposicions temporals, algunes complementàries al discurs del Museu, però també acollint aquelles mostres d’interès que les entitats de la ciutat promouen.
Consolidació
A principis de l'any 1990 es va encarregar a l'arquitecte Enric Solsona i Piña un projecte arquitectònic per tal de finalitzar la rehabilitació de les parts de l’edifici que la manca de recursos econòmics no va fer possible als anys 80.
A partir de 1995, amb tot l’edifici ja rehabilitat i recuperat pel Museu, s’amplia l’oferta de serveis amb una Sala d’actes i una Aula taller pel treball escolar.
