Primera República, 150 anys després

Exposició temporal

Inauguració: dijous 6 de març de 2025, 19 h, amb una presentació i visita guiada a càrrec de Pau Vinyes i Roig, historiador i comissari de l’exposició.

La Primera República va ser el règim polític vigent a Espanya entre l’11 de febrer de 1873 i el 29 de desembre de 1874. Fou la darrera revolució democràtica europea del segle XIX. D’altra banda, fou el període contemporani en què els catalans han tingut més rellevància en la política espanyola. La Primera República va ser efímera i convulsa, però fou l’embrió dels projectes que es concretaran en la Segona República, el 1931. L'exposició posa l’èmfasi en l’impacte de la I República a Catalunya i en els fets ocorreguts al nostre territori. També en el lideratge que els republicans federals catalans exerciren a Espanya i en el paper cabdal que va desenvolupar la Diputació de Barcelona en els intents de crear un estat federat català dins la República federal espanyola.

La mostra fa un recorregut pel Sexenni Revolucionari (1968-1874), després del desgast del règim monàrquic autoritari representat per la reina Isabel II, i l'expulsió de la dinastia dels Borbons el 1868. Després del govern provisional dels generals Serrano i Prim, i el regnat d'Amadeu de Savoia de 1870, vingué una greu crisi social, política i econòmica que va acabar amb l'abdicació d'Amadeu i la proclamació de la República, l'11 de febrer de 1873. També fa un repàs dels anys, els personatges, les tendències polítiques així com els inicis de l'obrerisme incipient a Catalunya. Catalunya s'havia convertit en la fàbrica de l'Estat espanyol amb una immigració cap a la capital catalana. Es van crear mutualitats i cooperatives o societats obreres, amb l'objectiu de lluitar per millores socials.

Al llarg de l’exposició trobarem els següents temes: El sexenni revolucionari; La proclamació de la República; Tendències polítiques i univers de partits durant la República (I i II); La tercera guerra carlina a Catalunya; La presidència de Figueras. Els intents de de proclamació de l’estat català federal; els governs de Pi i Magall i Salmerón. La insurrecció cantonal; La presidència de Castelar i la fi de la república democràtica; La presidència de Francisco Serrano (1874); La Guerra de Cuba; i finalment, el moviment obrer durant la Primera República.

L’exposició ha estat produïda per la Diputació de Barcelona, en el marc del seu programa de Memòria Democràtica, amb la col·laboració de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra a través del Grup de Recerca, Nacions i Sobiranies (GRENS) i l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives (IUHJVV) del Departament d’Humanitats.