Torre Balldovina
Torre de defensa amb orígens ja al segle XI i l'únic edifici romànic del Barcelonès que ha arribat íntegre als nostres dies.
A raó de les freqüents incursions sarraïnes, les poblacions situades prop de la línia costanera construeixen torres massisses de pedra per a la vigilància i la defensa del seu territori. La Torre Balldovina pertany a una d'aquestes fortificacions medievals.
La Torre de 19 m d'alçada i 7,75 m de diàmetre ha sofert algunes modificacions, que no han afectat, però, la seva estructura característica.
- La primera gran transformació de la Torre Balldovina es produeix entre els segles XIII i XIV. Garantida la seguretat del país, la vall del riu Besòs viu un important desenvolupament de l'agricultura i un increment de la seva població. Aquest canvi provoca la conversió de la primera construcció de caràcter militar en una altra de caràcter residencial amb noves construccions i dependències agropecuàries.
- El segle XVIII, la Torre Balldovina és propietat dels Riber-Sagarra, que en modifiquen profundament l'estructura. L'edifici consta de planta baixa i dos pisos construïts al voltant de la torre. S'obren finestres i balcons revestits de pedra i forja. Manté les seves dependències agrícoles i masoveries i, també, corts pel ramat. L'edifici, però, reforça el seu caràcter de residència noble.
- El segle XIX, la família Sagarra, resident a Barcelona, es trasllada a Santa Coloma i s'instal·la a la Torre Balldovina. Ferran de Sagarra fa reformes a la casa i construeix un gran jardí amb estancs, glorietes i un riuet de plantes aquàtiques.
- La següent gran transformació serà feta els anys 1914-1918 amb una ampliació de l'edifici, construïda en un estil neogòtic, fruit de la combinació del Modernisme i el Noucentisme.
Refugi antiaeri
Durant la Guerra Civil, arrel del fracàs del cop militar a Catalunya i de la imposició de les forces revolucionàries al carrer, La Torre Balldovina va ser requisada i convertida en seu del Comitè de Defensa de Gramenet del Besòs.
Allà, aprofitant un antic hipogeu excavat a l’Edat Mitjana, i davant dels bombardeigs aeris que estava patint Catalunya, es va habilitar un refugi antiaeri. En fou només un dels prop de 150, entre construïts i a mig construir, que hi havia a la ciutat el juliol de 1938. Actualment només se n’han pogut situar vint-i-cinc, i de tots ells, el de la Torre Balldovina és l’únic que es conserva en bon estat, donant-se la coincidència, a més, que està al subsòl del Museu.