Poblat ibèric Puig Castellar
Situat al cim del turó del mateix nom dintre del Parc de la Serralada de Marina, constitueix un símbol emblemàtic i d'identitat per a Santa Coloma.
A 303 m d’alçada i amb una superfície lleugerament superior als 4.000 m2, les magnífiques condicions defensives i de control de territori fan pensar que devia ser un poblat important. Aquest emplaçament li permetia la visió i la comunicació amb els assentaments propers, ja que controlava un tram important de la línia de costa, la desembocadura del Besòs, el pla de Barcelona i el pas cap a l’interior, cap al Vallès.
Fou ocupat des del segle VI aC fins a l’inici del segle II aC, moment en què és abandonat, possiblement a causa dels esdeveniments relacionats amb la Segona Guerra Púnica, i pertanyia al poble dels laietans, el qual habitava el territori que s’estenia des del riu Llobregat fins a la Tordera i cap a l’interior per la vall de Llobregat i el Vallès.
L’activitat econòmica més important era l’agricultura, i també practicaven la caça, la ramaderia i la pesca com a activitats complementàries.
L’organització urbana del poble ens indica que els seus pobladors pertanyien a una societat complexa i organitzada. L’estructura urbanística s’adapta a les característiques del terreny i les cases s’aixequen en terrasses que salven desnivells.