De poble a ciutat
Els darrers cent anys Santa Coloma ha passat de ser un petit poble rural i aïllat a convertir-se en una urbs metropolitana i integradora. La seva memòria històrica és un dels elements principals per entendre la ciutat d'avui.
A final del segle XIX Santa Coloma estava formada per un petit conjunt de cases pairals aïllades i un reduït nucli habitat al costat de l’església. En aquests anys diverses famílies de la burgesia barcelonina van començar a estiuejar en aquest indret. També en aquest període es van produir les primeres onades migratòries modernes, primer molt reduïdes, amb l’arribada de gent de l’interior de Catalunya i d’Aragó, principalment per cobrir la feina de jornalers agrícoles.
Més tard, Santa Coloma va rebre els fluxos migratoris més importants que es van produir a Catalunya i segurament de tot el sud d’Europa. Amb el desenvolupament industrial i el creixement econòmic que es va produir, superats els anys de la postguerra, la demanda de mà d’obra barata va augmentar exponencialment i Santa Coloma es va convertir en una perifèria de Barcelona on s’encabien irracionalment una quantitat enorme d’individus i famílies procedents, inicialment, de les zones mes deprimides de l’estat espanyol i, després, vingudes d’arreu del món.
Així la ciutat va passar de tenir 1.510 habitants l’any 1900 a tenir-ne 131.764 l’any 1994. El creixement més fort es va produir entre el 1950 i el 1975 quan en aquest curt període de temps es va incrementar la població de 15.000 habitants a 134.000. També, sobretot darrerament, hi ha hagut oscil·lacions a la baixa, de fet a l’any 2010 hi havia 120.000 habitants.
Avui a Santa Coloma el 21,0% de la població és d’origen local, el 25,4% procedeix de la resta de Catalunya , el 28,6% de l’estat espanyol i el 25% de l’estranger. D’aquests últims, el 17,2% són xinesos, el 14,22% procedeixen del Marroc, el 12,52% de l’Equador i el 7,04% són pakistanesos. Per cobrir la totalitat de la mostra cal incloure ciutadans procedents de 54 països diferents, segons indiquen las dades de l’anuari municipal del 2010.
Aquesta evolució de la ciutat i la diversitat dels seus habitants explica moltes coses, sobretot si considerem que la majoria dels canvis es van produir en el període de la dictadura franquista, sense democràcia, en un territori sense cap tipus de planificació i sense serveis públics ni infraestructures modernes adequades.
De fet, fins a l’arribada dels ajuntaments democràtics, la ciutat va estar en mans de l’especulació urbanística i de les empreses constructores, creixent pràcticament aïllada de Barcelona i separada pel riu –només hi havia un sol pont per comunicar-se a la urbs de la qual pràcticament depenia per tot.
És per això que la Santa Coloma contemporània és un excepcional laboratori per comprendre tant els problemes del desenvolupament, la dependència i la importància de la planificació a tots els nivells, com per descobrir les dificultats que planteja la integració cultural i la imprescindible formació d’una identitat compartida que doni coherència i sentit a una comunitat diversa.