Torre Pallaresa
Obra senyera de l’arquitectura catalana del segle XVI i un dels casals renaixentistes més importants de Catalunya, declarat a l’any 1931 Monument Historicoartístic d’Interès Nacional.
Dades històriques
Alguns autors pensen que l’origen de la Torre es remunta a l’època romana però no s’ha pogut demostrar. En època medieval aquesta zona se l’anomenava vall Carcerenya, i sembla ser que es tractava d’una propietat agrícola, l’antic mas Carcerenya. Aquest mas agrícola va adquirir una funció clarament residencial durant el segle XIV amb la família Pallarès, passant a ser una torre senyorial i a conèixer-se com la Torre dels Pallarès (d’on prové el nom). L’any 1520, Elisenda, vídua de Jaume Pallarès, va vendre la casa als Cardona. Joan de Cardona va emprendre la veritable transformació del vell casal, en el qual va morir a l'any 1546, poc després d’haver estat nomenat bisbe de Barcelona. En la seva reforma va mantenir la planta gòtica de l’edifici, però hi va afegir dues torres d’alçada desigual: una gran torre militar, de defensa, i al costat oposat, més baixa, una altra torre amb una capella a la planta baixa. També construí, damunt del cos central, una galeria de solana amb arcs rebaixats.
El maig de 1543 els emperadors Carles I i Isabel, protectors del bisbe Joan de Cardona, van donar a la casa el títol de castell de Carcerenya, amb la condició de que hauria de servir de refugi pels habitants dels voltants en moments de perill.
Després d’aquests anys de gran esplendor, el 1561 la propietat passà als Caçador i ho serà durant 300 anys, fins que a l’any 1867 fou adquirida pels Coll i, finalment, l’any 1942, per la família Ribera, la qual n’ha tingut cura fins avui.
Com és?
És una casa residencial, amb un cos central rectangular de planta baixa i dos pisos, que té adossada a banda i banda dues torres de planta quadrada. Les dependències del conjunt s’ordenen entorn d’un petit pati central.
A l’interior, a la planta noble, hi destaquen sis medallons de marbre de gran qualitat tècnica i aparença totalment clàssica i, enmig, el relleu de l’arcàngel Sant Miquel, del segle XV.
La façana presenta elements característics de les diferents èpoques d’ampliació. Així, ornamentalment combina finestrals i motlluratge gòtics amb nombrosos detalls típicament renaixentistes: bustos, medallons, llindes de pedra treballades, grotescos, motius florals, motllures i mènsules, relleus a les finestres, etc. Destaca la porta principal, coronada amb frontó i emmarcada per dues pilastres amb capitell de tipus corinti, i amb un timpà centrat per l'escut dels Cardona. En dues de les finestres de la torre es troben esculpits els retrats de Carles V i Isabel de Portugal. El pati central té unes escales que pugen a la planta noble, d’estil renaixentista, que contrasta amb el pòrtic d’arcs apuntats d’estil gòtic.